La lluita del Ministeri de Treball contra la problemàtica dels falsos autònoms continua avançant. Entre gener i setembre, la Inspecció de Treball va aconseguir regularitzar la situació de 29.899 treballadors que estaven sent víctimes d'aquesta forma d'explotació laboral. En aquest tipus d'abús, els empleats, que realitzen les seves tasques com a contractats convencionals, són classificats com autònoms, la qual cosa permet a les empreses reduir els seus costos de cotitzacions a la Seguretat Social a causa de les menors proteccions ofertes als autònoms.
Segons dades obtingudes per EL PAÍS, el Ministeri de Treball, dirigit en funcions per Yolanda Díaz, ha identificat un total de 88.074 falsos autònoms des de 2020, xifra que s'eleva a 110.457 si es considera l'any 2019, quan el Partit Socialista governava en solitari.
Aquestes accions de la Inspecció de Treball també han tingut un impacte positiu en les finances de la Seguretat Social. La quantitat recaptada a través dels processos de liquidació de quotes pendents ascendeix a 323,93 milions d'euros des de 2020, gràcies a 41.992 actuacions que van resultar en la identificació de 45.791 infraccions. L'any amb el major nombre d'infraccions detectades va ser el 2022, amb 27.380 casos, mentre que fins al novè mes del 2023 se'n van identificar 14.363.
Fins a setembre, s'han destapat gairebé 30.000 casos de falsos autònoms, la qual cosa podria portar a que el 2023 es converteixi en l'any amb el major nombre de regularitzacions des de que hi ha registres. El rècord es va establir el 2022, amb 38.779 ocupacions regularitzades, un augment del 313% en comparació amb l'any anterior, que va comptabilitzar al voltant de 9.400 ocupacions regularitzades. El 2020 es van regularitzar 9.907 ocupacions i el 2019, 22.383. Aquestes dades reflecteixen un creixement significatiu en comparació amb l'etapa en què Mariano Rajoy estava en el Govern, ja que el 2015 es va millorar la situació de només 1.574 falsos autònoms, 1.103 el 2016 i 1.845 el 2017.
Encara que no s'ha revelat la distribució per sectors de les regularitzacions de falsos autònoms el 2023, en els anys anteriors es van concentrar principalment en el sector del transport i emmagatzematge, amb 40.793 de les 80.468 ocupacions regularitzades entre el 2019 i el 2022, el que representa el 50,7% del total. Per abordar aquest problema, el Govern va aprovar la "llei rider", que obliga les plataformes digitals a regularitzar la situació dels seus repartidors. No obstant això, algunes empreses, com ara Glovo, continuen recorrent a la figura del fals autònom per evitar la relació laboral amb els treballadors, malgrat les múltiples decisions judicials en contra. Aquest model no només redueix els costos de cotització, sinó que també estalvia diners quan els repartidors no estan treballant, a diferència d'un model laboral convencional, on els períodes d'inactivitat sí que es retribueixen.
Davant d'aquestes irregularitats, el Govern va modificar el Codi Penal per imposar penes de presó de fins a sis anys per la "contractació sota fórmules alienes al contracte de treball" de manera repetida. El Ministeri de Treball fins i tot ha donat un ultimàtum a empreses com Glovo, sense mencionar-les directament. Al mes d'agost, el secretari d'Estat d'Ocupació va declarar: "Hem requerit formalment a aquestes empreses que compleixin amb la llei perquè siguin conscients que si no ho fan, ja no és un problema només de sancions econòmiques, sinó també un problema de sancions penals".
Més enllà del transport i l'emmagatzematge, els falsos autònoms identificats entre el 2019 i el 2022 es distribueixen en altres sectors, com el comerç al major i al detall i la reparació de vehicles (12,8%), activitats administratives i serveis auxiliars (10,9%), indústria manufacturera (6,7%), informació i comunicacions (5,2%), educació (3,2%), activitats sanitàries i de serveis socials (3,1%), i construcció (2,2%).
Aquesta lluita contra els falsos autònoms ha tingut un impacte en la xifra total de treballadors autònoms a Espanya, que ha experimentat un creixement del 0,7% en els darrers dos anys, mentre que el règim general ha augmentat un 8,8%. Les campanyes contra els falsos autònoms des del 2019 han portat a la sortida de molts d'ells del sistema, i les empreses ara són més cauteloses a l'hora de recórrer a aquesta pràctica a causa de les sancions econòmiques severes i l'exigència de pagar les cotitzacions corresponents.
Segons experts en la matèria, aquestes regularitzacions han estat fonamentals en la desacceleració del creixement del nombre de treballadors autònoms a Espanya. María José Landaburu, secretària general de la Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE), va assenyalar que "abans, la Inspecció no actuava i les empreses.
Font: El País