El Tribunal Superior de Justícia de Las Palmas de Gran Canaria (STSJ ICAN 1310/2024, rec. 735/2024, de 26 de setembre de 2024), ha reconegut l’existència d’una relació laboral especial entre una advocada i el despatx per al qual prestava serveis, malgrat que ambdues parts havien subscrit un contracte de cessió de serveis amb pacte exprés de no exclusivitat. La Sala conclou que, més enllà de l’aparença formal, concurrien de manera clara les notes de dependència i alienitat pròpies d’un contracte de treball.
La resolució analitza l’article 1 del Reial decret 1331/2006, que regula la relació laboral especial dels advocats que presten serveis en despatxos individuals o col·lectius. El tribunal recorda que queden excloses d’aquesta relació les col·laboracions professionals entre despatxos independents, l’exercici conjunt com a socis de societats professionals o la mera compartició de mitjans sense integració organitzativa. Tanmateix, adverteix que aquestes exclusions només operen quan l’advocat actua amb criteris organitzatius propis i assumeix el risc econòmic de la seva activitat.
En el cas jutjat, la lletrada desenvolupava la seva activitat en el despatx titularitat de la demandada, utilitzant els mitjans materials proporcionats per aquest i sotmesa a una jornada màxima de 40 hores setmanals, distribuïdes de dilluns a diumenge. Existia control horari mitjançant informes setmanals d’activitat i rutes, obligació d’informar diàriament dels desplaçaments, assistència obligatòria a reunions i assignació directa d’expedients i cites amb clients.
El Tribunal destaca que la professional percebia una retribució fixa mensual, independent del nombre, entitat o resultat dels assumptes encomanats. No participava en la fixació ni negociació d’honoraris, no redactava minutas pròpies i no assumia cap risc sobre l’èxit dels procediments. Els clients assignats pertanyien al despatx, que organitzava íntegrament la prestació del servei.
En els seus fonaments jurídics, la Sala subratlla que la dependència pot aparèixer atenuada per l’exigència d’independència tècnica pròpia de l’exercici de l’advocacia, però no desapareix quan el professional s’integra plenament en l’estructura organitzativa del despatx.
El tribunal rebutja que el pacte de no exclusivitat o la circumstància que l’advocada disposés de despatx propi desvirtüïn la naturalesa laboral de la relació. L’exclusivitat no constitueix un element essencial de la relació laboral especial, i la norma contempla expressament la possibilitat de pactar el contrari sense que això elimini la laboralitat quan concurren subordinació i alienitat.
La sentència conclou que no es tractava d’una col·laboració professional entre despatxos independents en els termes del reial decret, sinó d’una autèntica integració en una organització empresarial aliena. En conseqüència, declara que la relació havia de qualificar-se com a relació laboral especial d’advocat, amb les conseqüències inherents en matèria de drets laborals i de Seguretat Social.
Si prestes serveis com a advocat sota contracte mercantil, però treballes amb horari, salari fix i sota direcció del despatx, podries trobar-te davant una situació de falsa col·laboració. La jurisdicció social és gratuïta per als treballadors i pots reclamar el reconeixement de la teva relació laboral i els drets que et corresponguin.