CAS D'ÈXIT
El nostre client va iniciar la seva activitat el 15 d’abril de 2018 com a monitor de gimnàs per a una empresa dedicada al sector de l’esport. Tot i que formalment estava donat d’alta com a treballador autònom, la realitat de la prestació de serveis evidenciava l’existència d’una autèntica relació laboral per compte d’altri.
El treballador prestava serveis de manera continuada per al gimnàs, rebent la totalitat dels ingressos per part de l’empresa. Estava obligat a presentar informes mensuals detallant els clients atesos i el preu de cada sessió per reportar al gimnàs, disposant d’un sistema de control i supervisió.
El treballador utilitzava exclusivament les instal·lacions, maquinària i recursos del gimnàs, sense assumir cap cost per això. Tampoc gestionava la seva pròpia cartera de clients, ja que era l’empresa l’encarregada d’assignar-los i d’oferir els serveis d’entrenament personal.
A més, tenia l’obligació de seguir instruccions sobre el desenvolupament de les classes, assistir a formacions i reunions no voluntàries, així com reportar periòdicament a un superior. Així mateix, l’empresa proporcionava eines digitals per a la gestió d’horaris, clients i tasques, fet que permetia un seguiment detallat de l’activitat del professional. Fins i tot havia participat en els sopars de Nadal juntament amb la resta de la plantilla.
Així mateix, l’import dels serveis facturats era fixat unilateralment per l’empresa, que fins i tot indicava correccions en les factures emeses, evidenciant l’absència d’autonomia real en la gestió econòmica de l’activitat.
Concorrien, per tant, les notes clàssiques de dependència i alienitat: sotmetiment a horari, integració en l’estructura empresarial, utilització de mitjans proporcionats per l’empresa, fixació unilateral de la retribució i control exhaustiu de l’activitat.
Després d’analitzar en profunditat la situació i acreditar la veritable naturalesa laboral del vincle, es va iniciar la corresponent reclamació en defensa dels drets del nostre client, sostenint l’existència d’un supòsit clar de fals autònom.
Finalment, es va assolir un acord satisfactori amb l’empresa, reconeixent-se les conseqüències econòmiques derivades de la naturalesa laboral de la relació.
Aquest cas torna a posar de manifest que l’aparença formal d’un contracte mercantil no pot prevaler sobre la realitat quan la prestació de serveis reuneix tots els elements propis d’una relació laboral, reafirmant la importància d’analitzar cada cas conforme al principi de primacia de la realitat.