CAS D'ÈXIT
Durant nou anys, el nostre client va exercir el càrrec de Director Comercial per a una companyia dedicada al muntatge de components electrònics, l’enginyeria electrònica i el subministrament de components. Tot i que formalment estava obligat a estar donat d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), la realitat de la prestació de serveis reflectia una autèntica relació laboral.
El client facturava el 100 % dels seus ingressos a l’empresa demandada, acudiva de forma habitual a les seves instal·lacions i complia un horari fix, subjecte a les directrius internes i a l’organització empresarial en les mateixes condicions que qualsevol altre treballador assalariat. Desenvolupava la seva activitat amb mitjans materials proporcionats íntegrament per l’empresa, incloent equip informàtic, telèfon mòbil corporatiu i vehicle d’empresa, assumint la companyia les despeses d’assegurança i targeta de combustible.
A més, participava activament en la vida corporativa, assistint a reunions i esdeveniments organitzats per la mercantil, com dinars de personal. Rebia el calendari laboral anual amb indicació de festius i períodes de vacances, estant obligat a gaudir les vacances quan l’empresa tancava, igual que la resta de la plantilla. Aquestes vacances, a més, eren remunerades.
Després de la finalització de la relació professional, vam defensar que ens trobàvem davant un clar cas de fals autònom, ja que concurrien plenament les notes de dependència i alienitat pròpies d’una relació laboral.
El Jutjat Social, després de la celebració del judici i la valoració exhaustiva de la prova documental, testifical i les pròpies declaracions de les parts, va concloure que la relació mantinguda durant gairebé una dècada no tenia naturalesa mercantil, sinó laboral. La sentència va analitzar detalladament els indicis acreditats a sala —exclusivitat, integració en l’estructura empresarial, utilització de mitjans de l’empresa, sotmetiment a calendari laboral i vacances imposades— i va determinar que la figura del treballador autònom havia estat utilitzada de forma merament formal.
En conseqüència, l’òrgan judicial va declarar l’existència de relació laboral indefinida i va qualificar l’extinció com a acomiadament improcedent, en no haver-se seguit el procediment ni concurrer causa vàlida conforme a la normativa laboral. L’empresa va ser condemnada al pagament de la corresponent indemnització legal.
Aquest pronunciament confirma que la qualificació formal d’autònom no pot prevaler davant la realitat dels fets quan la prestació de serveis reuneix tots els elements propis d’una relació laboral.