El Tribunal Suprem conclou que els socis cooperativistes actuaven sota dependència aliena, existint una veritable relació laboral.
El Tribunal Suprem (STS 4600/2024), de 24 de setembre de 2024 (rec. 5766/2022), ha reconegut l’existència d’una relació laboral entre l’empresa principal del sector carni i els socis de Servicarne S. Coop., que durant anys operaven sota l’aparença formal de cooperativistes. L’Alt Tribunal conclou que Servicarne actuava com una mera intermediària en la cessió de mà d’obra, sense aportar estructura material ni organitzativa pròpia.
La resolució afecta milers de socis cooperativistes que prestaven serveis en centres de treball de l’empresa principal. La sentència avala els criteris mantinguts per la Inspecció de Treball i per diverses sentències de tribunals superiors, que ja havien advertit que Servicarne no funcionava com una cooperativa real, sinó com una cobertura formal per organitzar mà d’obra al servei de tercers.
Per la seva banda, el Suprem destaca que, tot i haver inadmetut recursos en casos anteriors per manca de contradicció, la proliferació de litigis i la gravetat del frau de llei detectat obligaven a realitzar una nova anàlisi de fons. En conseqüència, la sentència declara que l’empresa principal és la veritable ocupadora i que els socis cooperativistes mantenen amb ella una relació laboral.
El Tribunal Suprem assenyala que Servicarne mancava d’estructura empresarial real i que el control l’exercia l’empresa client.
Segons els fets provats, els socis de Servicarne realitzaven les seves tasques —mataners, despatx, envasat i funcions de cap de línia o celador— íntegrament a les instal·lacions de l’empresa principal. Aquesta entitat fixava els horaris, el ritme de producció i les instruccions diàries, mentre que els responsables de Servicarne es limitaven a transmetre les ordres i controlar la presència i les hores treballades per a la facturació.
El Tribunal subratlla que la cooperativa no aportava mitjans materials: ni maquinària, ni eines, ni EPI, ja que tot era proporcionat per l’empresa client, que fins i tot llogava a Servicarne l’oficina utilitzada al mateix centre de treball. A nivell organitzatiu, la cooperativa comptava únicament amb una oficina a Barcelona —destinada a tasques administratives— i amb un equip reduït de coordinadors, una estructura “insignificant” davant dels més de 5.000 socis distribuïts pel territori nacional.
En els fonaments de dret, la sentència aplica la doctrina del “levantament del vel”, declarant que la cooperativa es va utilitzar en frau de llei per evitar l’aplicació de les normes laborals. El Tribunal considera acreditat que Servicarne no desenvolupava una activitat productiva pròpia i que la seva constitució operava exclusivament com un mecanisme per a la posada a disposició de mà d’obra.
Malgrat la sentència, els treballadors denuncien que l’empresa principal encara no ha reconegut plenament la laboralitat de la relació.
Els afectats sostenen que, malgrat la contundència de les resolucions judicials, l’empresa principal continua retardant la regularització de la seva situació laboral. A més, assenyalen que la cooperativa continua minimitzant la Sentència i manté pràctiques destinades a aparentar una activitat cooperativitzada que els tribunals han qualificat de simulada.
Els tribunals han deixat clar que els socis de Servicarne no eren autònoms ni cooperativistes genuïns, sinó treballadors sotmesos a organització i direcció alienes. No obstant això, els socis afectats afirmen que encara es troben lluitant pel reconeixement ple dels seus drets.
Si tu també treballes com a fals autònom o com a soci cooperativista sense estructura real, podem ajudar-te a reclamar els teus drets. La justícia laboral és gratuïta per als treballadors i som aquí per acompanyar-te en tot el procés.