La sentència confirma que l'empresa dirigia, organitzava i controlava la seva activitat, imposant zones, formació, ús obligatori del CRM i un sistema jeràrquic intern incompatible amb el treball per compte propi.
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (STSJ CV 1792/2025, de 14 de març, rec. 130/2024) ha dictat una sentència en la qual dona la raó a la Inspecció de Treball, en confirmar que les persones contractades com a treballadors autònoms per una empresa del sector immobiliari mantenien una autèntica relació laboral amb aquesta.
El tribunal recolza les conclusions de la Inspecció de Treball, que va considerar que la relació presentava tots els elements propis del treball per compte d'altri.
En la seva argumentació, el TSJ recorda que l'article 2 la Llei 12/1992, de 27 de maig, sobre Contracte d'Agència exclou expressament del seu àmbit a les persones unides a l'empresari per una relació laboral, comuna o especial. A més, el propi precepte presumeix l'existència de dependència quan la persona treballadora no pugui organitzar la seva activitat professional ni el temps dedicat a la mateixa conforme als seus propis criteris.
Precisament, aquesta falta d'autonomia és el que es va acreditar en aquest cas. Segons Inspecció de Treball, els contractes eren d'adhesió, així mateix, l'empresa assignava i modificava unilateralment les zones de treball, avaluant el rendiment dels agents i reajustant les seves àrees d'operació. També es va constatar que les comissions eren fixades i abonades discrecionalment per l'empresa.
De l'actuació inspectora es reflecteix que els agents havien d'utilitzar de manera obligatòria el CRM corporatiu i altres plataformes de gestió, introduint en elles la informació requerida per l'empresa. A més, formaven part d'una estructura jeràrquica interna, amb un delegat que coordinava, supervisava i controlava tant els resultats, com la qualitat del servei i la satisfacció del client.
Altres elements que evidencien la vinculació laboral són la reassignació de clients per decisió de l'empresa, la imposició de formació obligatòria, l'existència de campanyes i gratificacions gestionades per la companyia, així com l'aplicació d'un pla de carrera intern amb progressió i condicions retributives determinades unilateralment.
Finalment, l'incompliment de les normes de protecció de dades podia derivar en la resolució del contracte, la qual cosa es podria interpretar com un exercici del poder disciplinari propi d'una relació laboral. Per a Inspecció de Treball, tots aquests elements demostren que els agents actuaven sota les directrius i el control de l'empresa, la qual cosa impedeix considerar la seva relació com a treballadors per compte propi i resulta d'aplicació la presumpció de l'art. 8 ET. En conseqüència, el tribunal confirma el criteri de la Inspecció de Treball i declara que els treballadors estaven vinculats per una relació laboral ordinària.
Sentència relacionada: STSJ Comunitat de València 541/2025, de 17 de juny, (rec. 231/2024)
Si treballes com a autònom per a una empresa i creus que la teva situació podria ser realment laboral, som aquí per a ajudar-te. Analitzem el teu cas, t'assessorem i t'acompanyem en tot el procés de reclamació. La justícia laboral és gratuïta per a les persones treballadores. Si necessites fer el pas, contacta'ns!