El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJB) obliga a Glovo a reconèixer com a treballadors propis a 329 persones que treballaven a Palma per a l'empresa de repartiment a domicili com a falsos autònoms.
La sentència de la sala de lo social conclou que existia una "relació laboral" entre la societat i els repartidors, la llibertat dels quals per triar dates i horaris estava limitada per un sistema de puntuació. La sala dóna així la raó a la Tresoreria de la Seguretat Social, que reclamava a Glovo el pagament de més de 438.000 euros per les quotes impagades durant 14 mesos per aquests empleats, alguns representats per l'advocat Francisco Pérez. La sentència pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem.
Va ser la Inspecció de Treball qui va iniciar aquest procés, quan a finals de 2019 va exigir a Glovo que inclogués en la seva plantilla a aquests 329 empleats, que van treballar entre setembre de 2017 i desembre de 2018 fent repartiments a Palma. Tots s'havien hagut de donar d'alta com a autònoms i pagar les corresponents quotes. L'empresa va impugnar aquesta resolució i el cas va acabar als tribunals per una demanda de la Seguretat Social.
Glovo afirmava que el seu paper es limitava a actuar com a intermediari entre els clients i els repartidors. Una de les qüestions claus del debat jurídic era la suposada llibertat que tenien els empleats per triar quins dies treballaven, els seus horaris i la possibilitat de rebutjar els encàrrecs. Un jutjat de lo social de Palma va rebutjar aquest argument, ja que l'empresa va implantar un sistema de puntuació basat en el nombre d'encàrrecs atesos i la valoració final del client perquè els treballadors millor valorats fossin els primers a rebre encàrrecs. També va tenir en compte que Glovo disposava d'un sistema de localització GPS per controlar els repartidors. El magistrat va estimar la demanda, però l'empresa va recórrer davant el TSJB.
En el seu recurs, insistia que "els horaris no són determinats per Glovo ni els imposa als treballadors l'obligació d'estar a disposició de l'empresa a la zona de treball", i assegurava que "no existeix cap nexe de causalitat entre l'eventual valoració i la qualitat o volum d'activitat del repartidor". La sala de lo social, en una sentència dictada el passat dia 8 de setembre a la qual ha tingut accés Diario de Mallorca, rebutja els arguments de l'empresa. "El determinant en aquest extrem no és si els repartidors tenien certa capacitat de tria dels dies, franges horàries i serveis que volien prestar, sinó examinar si aquesta capacitat era suficient com per entendre'ls autònoms, a la qual cosa cal respondre negativament", assenyalen els magistrats. La sentència cita jurisprudència del Tribunal Suprem per concloure que "el repartidor ni organitza per si mateix l'activitat productiva, ni negocia preus o condicions amb els titulars dels establiments als quals serveix, ni rep dels clients finals la seva retribució". El TSJB entén així que efectivament existia una "relació laboral" entre Glovo i els repartidors, que no havien d'exercir sota el règim d'autònoms sinó com a treballadors indefinits de l'empresa. La sala rebutja també una sèrie de motius plantejats per la societat per defectes de forma en el procés judicial. La societat haurà de pagar, d'aquesta manera, les quotes a la Seguretat Social que no va assumir en el seu moment i els treballadors podran reclamar la devolució de les que van pagar.