Les persones que treballen en aquestes condicions i horaris són similars a les d'un empleat, però no gaudeixen dels mateixos drets.
La precarietat laboral és assenyalada per UATAE com el principal brou de cultiu per a aquesta situació, afectant especialment els joves.
La figura del fals autònom ha estat àmpliament discutida i criticada en l'àmbit laboral, pel fet que algunes empreses l'empren de manera injustificada, la qual cosa genera perjudicis per als qui treballen sota aquesta etiqueta d'autònoms sense ser-ho realment. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va destacar que en tres anys s'ha regularitzat la situació de més de 80.000 persones que treballaven com a falsos autònoms, de les quals més de 40.000 van ser regularitzades en 2022.
Què implica ser un fals autònom?
Es refereix a persones oficialment registrades com a autònoms, però que, en la pràctica, treballen sota les mateixes condicions i horaris que els empleats assalariats. María José Landaburu, secretària general de la Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE), explica que l'empresa proporciona els recursos per a fer el seu treball i la seva remuneració és fixa. A diferència dels autònoms genuïns, la facturació dels quals varia segons la seva activitat, els falsos autònoms reben ingressos constants.
És comú que aquests treballadors facin les mateixes tasques que els seus col·legues assalariats en l'empresa, sent empleats encoberts com a autònoms. Fins i tot, s'han presentat situacions on empleats van ser acomiadats per a ser donats d'alta com a autònoms, mantenint les seves funcions i condicions, passant a ser considerats falsos autònoms.
Per què algunes empreses opten per aquesta figura?
Per a les empreses, és una situació convenient, ja que no assumeixen la cotització a la Seguretat Social per cada treballador, perquè aquest cost recau sobre el propi treballador en pagar la seva quota d'autònom. Algunes empreses fins i tot abonen aquesta quota per a regularitzar la situació, encara que això és criticat, ja que existeix una gran diferència entre la tarifa plana de 80 euros que poden optar els autònoms en els seus primers dos anys i la cotització a la Seguretat Social que haurien de pagar com a empleats assalariats.
Fins i tot, algunes empreses duen a terme la facturació i l'alta d'aquests treballadors com a autònoms per a agilitzar processos. Això ha generat distorsions en les Enquestes de Població Activa (EPA), ja que és difícil determinar si aquests treballadors són assalariats o no.
Quins són els perjudicis per als falsos autònoms?
El que beneficia a les empreses es converteix en perjudicis per als treballadors, els qui veuen reduïts els seus drets laborals. Al no tenir un contracte que els vinculi a l'empresa, manquen de drets com a vacances remunerades, antiguitat, permisos de maternitat i paternitat, dret a vaga, participació en comitès d'empresa i afiliació sindical.
A més, aquests treballadors poden ser acomiadats sense dret a indemnització i, si s'emmalalteixen o han de prendre una baixa, han de trobar a algú que els reemplaci, o perdran la seva jornada laboral per complet.
Aquesta situació també impacta en les seves futures jubilacions, ja que molts trien cotitzar per la quota mínima a causa de la seva precarietat laboral, la qual cosa es tradueix en pensions més baixes.
Quins sectors es veuen més afectats?
Inicialment, aquesta problemàtica estava més vinculada als transports i les falses cooperatives càrnies, però després s'ha estès a diversos sectors, incloent-hi professionals de l'educació, companyies d'assegurances, repartidors, fisioterapeutes, periodistes, comercials i perruquers. No obstant això, no és un fenomen exclusiu d'Espanya, ja que també es presenta en altres països europeus. La Comissió Europea ha proposat regularitzar als falsos autònoms que treballen en plataformes digitals.
En resum, la precarietat laboral és el factor comú en tots aquests sectors i perfils afectats, la qual cosa porta a molts treballadors a acceptar aquestes condicions per falta d'alternatives laborals.
Com actuar en aquesta situació?
El més recomanable és denunciar aquesta pràctica. Es pot fer una denúncia anònima davant la Inspecció de Treball perquè intervingui. També es pot presentar una denúncia personalment, encara que això sol ocórrer quan el treballador ja ha estat acomiadat i no té res a perdre.
Quines conseqüències enfronten les empreses que contracten falsos autònoms?
Contractar treballadors com a falsos autònoms, quan en realitat són ocupats assalariats, constitueix un frau laboral i està sancionat per la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social. Les multes poden oscil·lar entre 3,000 i 10,000 euros. A més, una recent reforma del Codi Penal estableix penes de presó de sis mesos a sis anys i multes de sis a 12 mesos per als empresaris que contractin reiteradament falsos autònoms o restringeixin sistemàticament els drets laborals o les condicions de treball pactades, tant en contractes com en convenis.
Per exemple, l'empresa de repartiment Glovo ha estat objecte de sancions per un total de 57 milions d'euros per emprar falsos autònoms i per l'ocupació irregular de treballadors estrangers sense permís de treball.
Font: Rtve.es